A partir d'avui mateix, per mantenir un sol weblog i no dispersar continguts, Quotidiart passa a ser una secció de Funky Blog Medina.

As of today , to maintain a single weblog, and not disperse content, Quotidiart it becomes in a section of Funky Blog Medina .

Arbre de Nadal, del Celler Willy Vins de Vilanova i la Geltrú, fet a partir de taps de suro d'ampolles de cava: Genial unió de la decoració nadalenca amb el toc personificat del lloc on s'ha d'exposar.

Àlbum de fotos a flickr

by Mireia Rosich in her blog.

La Mireia, artesana de Fil Parranda, i en Xavi tenen una original estanteria de fusta al mig de casa seva.

A casa els avis, arraconades al traster, hi van trobar unes caixes de fusta per transportar la fruita. Les van arreplegar, adobar i envernissar, i ara llueixen al menjador de seva.

Un exemple clar de bon gust, reutilització i estalvi econòmic.

Al carrer Havana 11 de Vilanova i la Geltrú hi trobem el Restaurant L'Onaindía, amb una original Carta de Vins feta a partir dels taps de suro de la mateixa carta.

Des de fa 4 anys que els amics de Ca la Conxita celebren el Gamborritmo, un festival per retrobar-se i compartir.

cadascú es porta el que pugui necessitar per la nit (sopar, beguda,...) i d'entre les habilitats i aficions dels amics participants es configura el programa.

El lloc on es celebra el Gamborritmo alberga dues, de moltes, peces d'artesania que vaig poder descobrir: un gronxador de palets i un petit pòrtic fet de bergues.

Gronxador de Ca La Conxita

Gronxador de Ca La Conxita

Gronxador de Ca La Conxita

Pòrtic fet amb branques de ceps.

Portalada fet amb bergues.

Fotos realitzades amb un smartphone Sony Ericsson Xperia i l'app pixlr-o-matic

Un bon senyal del contagi de #QuotidiArt és quan amics i coneguts experimenten a casa seva o t'envien fotografies de peces d'artesania que troben durant el dia. Actualment ja estic arribant a un punt on setmanalment comparteixo amb algú les troballes via whatsapp (o line).

Una d'aquestes petites meravelles és de la l'amic Eduard (Edu, Zape, Tico, Malaka, Primo, Eduardiko...) qui tenia un palet vell a l'eixida i, en comptes d'usar-lo per avivar el foc, va ajuntar-lo amb unes saboneres per crear una jardinera de paret.

Material: Palet vell (part superior) i saboneres de plàstic.

De les golfes de casa els sogres van aparèixer dues cistelles metàl·liques de la compra de quan, fa més de 20 anys, regentaven un petit supermercat al carrer Montserrat d'Esparreguera.

Dues cistelles que s'havien amagat per por a passar a la història sense haver tingut el reconeixement que es mereixien, a la espera de ser recuperades després d'alguna desena d'anys i evocar el record de quan anàvem al colmado a fer la compra setmanal.
Després d'aquest pas del temps, el destí més evident d'aquestes pobres cistelles era la deixalleria... Però ja feia un temps que barrinava la idea de poder tenir dues torretes, a la terrassa de casa, un xic més alçades per evitar que els gats desfullessin les plantes. I l'univers es va congeniar de nou.

Torreta a partir d'una cistella metàl·lica de la compra.

Bàsicament el procés va consistir en treure tot l'òxid de les cistelles, i envernissar-les de blanc.

En Ramon, un dels meus ajudants felins.

Envernissant...

Envernissant

M'encanta veure com les botigues i comerços es reinventen i cerquen aquesta proximitat amb el client a través d'una decoració més propera, artesanal i, aparentment, de baix cost.

Aquest és el cas de la botiga de calçats VAS de Vilanova i la Geltrú. Qui, exceptuant aquest rètol rosa orticariós, tenen una botiga feta a través de fusta de palets. En aquest post només em quedo amb les torretes de l'entrada, que són les que més m'agraden i donen un aire més verdejat a la Rambla Principal (tot i que la majoria de plantes són de plàstic).

Imants a partir de peces d'un teclat d'ordinador obsolet i espatllat: missatges sorpresa a la nevera de casa.

Tecles polides i amb l'imant en procés de fixació 

La part del darrere de la tecla.

Situació dels imants en el conjunt de la nevera.

Fa unes setmanes publicava, a través d'Instagram, que havia trobat un djembé abandonat al costat d'un contenidor d'escombraries. Aquest simplement tenia la pell mig esquinçada. I vaig endur-me'l sense pensar-ho ja que feia dies que em rondava pel cap manufacturar algun tipus de torreta vertical (més alta que ampla).

Aquest djembé, el primer que veig fet de ceràmica,

1. Simplement li he perforat la pell amb un cuter de forma circular,
2. a la base li he introduit una torreta
3. i per la part interior l'he cobert amb vernís.

I amb un moment, aquest instrument que havia de ser destruït enmig de residus, s'ha trobat decorant la meva terrassa.

Djembé original

Perforant la pell

Preparant-lo per poder-li introduir terra...

Resultat final

El djembé i el gira-sol

Pasifae, a catalan balcony overlooking the Mediterranean.

Escultura del vilanoví Òscar Estruga, realitzada amb coure,que es troba a la Platja d'Adarró, al final del Passeig de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.

En la mitologia grega, Pasífae ('la que brilla per a tots') era la filla d'Helios i la nimfa Creta. Germana de Circe, va ser criada com una princesa a Colquis, i donada en matrimoni al rei Minos de Creta.

Minos, qui sacrificava anualment al déu Posidó el millor toro que posseïa, va deixar de fer-ho un any i va sacrificar en canvi el que el seguia en excel · lència. I Posidó, per venjar-se de l'afront que li havia fet Minos, va fer que Pasífae s'enamorés del toro blanc que s'havia deslliurat del sacrifici.

Ella va confiar la seva passió zoofílica a Dèdal, el famós artífex atenès que vivia desterrat a Cnosos delectant a Minos i a la seva família amb les nines de fusta animades que construïa per a ells. Dèdal va prometre ajudar-la i va construir una vaca de fusta buida que va cobrir amb un cuir de vaca. Li va posar rodes ocultes sota les peülles i la va portar a la praderia de les rodalies de Gortina on el toro pasturava sota les alzines entre les vaques de Minos.

Després d'ensenyar a Pasífae com s'obria la portella corredissa situada a la part posterior de la vaca, i d'ajudar-la a entrar amb les cames ficades en les cambres del darrere, es va retirar discretament. El toro blanc no va trigar a apropar-se i muntar a la vaca de fusta, de manera que Pasífae va veure satisfet el seu desig i al seu temps va donar a llum al Minotaure, criatura amb cap i cua de bou i cos humà.

Webgrafia:

• Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
• Pasifae a la wikipedia.