Castanyada, Halloween i Samhain

Ara que la tardor comença a agafar bona forma i els dies cada cop són més curts. Ara que es recullen els últims fruits de la temporada, i el fred i la foscor ens arrauleixen al voltant de les llars de foc; ara és un bon moment per treballar les espelmes i el lloc on posar-les.

I amb aquesta època s'acosten dues tradicions a casa nostra confrontades. Amb aquest post volia treballar la creació de posa-espelmes fets amb fruits del temps: naps, carbasses, etc.; però veient que el duel Castanyada vs Halloween suscita crispació, he volgut escriure sobre l'orígen comú d'ambdues, i la necessitat de saber i conèixer les nostres tradicions per poder-les defensar amb força.

Carbassa en una finestra de Plan, a Aragó.

Actualment, la única cosa que ens queda de la Castanyada, tal i com diu Joan Soler i Amigó, és "l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes". Però tant aquesta tradició catalana com la versió Nord-Americana tenen un orígen animista comú, molt lligat a la festivitat celta de Samhain.

Els nostres avantpassats vivien un contacte molt més directe amb la natura, d'aquí una expressió animista més forta; i el seu quotidià venia marcat pel Sol. Aquest indicava les èpoques de sembra, creixement i collita.   

En aquesta època de l'any es celebrava la bipolaritat de la tristesa per la pèrdua d'hores de sol i la fi de l'estiu, contra l'alegria per la recol·lecta dels últims fruits de l'any i les celebracions d'agraïment a la Mare Terra.

http://www.chalicecentre.net/samhain.htm

La festivitat de finals d'octubre, el Samhain, estava relacionada amb la mort: Per una banda l'arribada del fred suposaria la mort de moltes persones i animals. De fet en aquestes dates també es sacrificaven els animals febles que es preveia que no suportarien l'hivern: s'estalviaven en alimentar-lo i aportava menjar a la llar. I per altre banda els celtes creien que la última nit de l'any (el 31 d'octubre es celebra la fi de la Roda de l'any) la Mort (o divinitat relacionada amb la mort) es dedicava a collir totes les ànimes dels qui havien mort durant aquell any.

Aquest dia, igual que en les tradicions antigues Mexicanes, la gent oferia menjar als morts per honrar-los i demanar-los protecció. I s'encenien espelmes a les finestres de les cases per protegir-se dels mals esperits i servir de guia pel retorn dels difunts de la família.

Va ser el Papa Gregori IV, entre el 827 i el 844 d.c., qui va intentar cristianitzar aquesta festivitat posant el Dia de Tots Sants a l'1 de novembre. La vigilia de Tots Sants, la Nit de Tots Sants és el que amb anglès es coneixia com a All Hallows Eve, i que ha derivat en el Halloween.

http://innisfree1916.wordpress.com

El que és cert és que, o l'Aqueront porta menys aigua degut a la sequera de l'estiu, o Caront i Hades s'agafen les vacances aprofitant la temporada baixa, ja que tradicionalment en aquestes dates hi ha un petit caos sensorial comparat amb la resta de l'any. I és això el que mantenen en comú totes les tradicions.

D'aquesta original vigília de Tots Sants i dels antics àpats fuineraris, a Catalunya va derivar en poder menjar un àpat calòric per aguantar la vetlla dels difunts. Antigament els campaners tocaven a morts durant tota la nit i eren ajudats per membres de la família i la comunitat.

La versió ianqui de la Vigília de Tots Sants, com tot el que toquen, s'ha tornat més comercial i sense sentit respecte el seu orígen. Aquest rau en les carbasses de Halloween i el conegut "Tric or Treat"...

Continuarà...

Webgrafia:

• Wikipedia: Samhain, Halloween i Castanyada.
• Halloween a The History Chanel.
• Halloween customs in celtic wold.
• Chaelic Center: Samhain.